Sí, jo també dino de tàper. No és que no tingui paladar, no us equivoqueu: m’agrada menjar bé, m’agraden els arrebossats cruixents, els gratinats torradets i la pasta al dente, però per motius econòmics m’he vist obligada a renunciar als plaers del dinar acabat de fer. I per compensar aquesta pèrdua m’he autoanomenat encarregada oficial de tàpers, així com a mínim m’ho passo bé obrint la nevera i tenint moments creatius pensant què m’agradarà reescalfar demà dins d’un microones.
Clar que la meva imaginació culinària està molt limitada pel que tinc a mà, perquè a les 9 i pico del vespre, que és quan em poso normalment a fer el tàper, no és hora de sortir a comprar res, i això es complica a mesura que passa la setmana, perquè el contingut de la nostra nevera és totalment variable. De fet, ara que ho penso, té un comportament d’ona de serra inversa que flipes. Més o menys seria una cosa així:
I és que a casa fem la gran compra setmanal els divendres i els dissabtes. És molt pràctic, perquè tots anem molt atrafegats i no tenim temps d’anar cada dia al mercat a comprar els quatre ingredients que necessitem pel sopar corresponent, però porta a dues situacions límit: situació de dissabte al vespre, que obres la nevera i et cauen al damunt enciams, carbassons, tomàquets, iogurts, formatges i embotits quan tu només volies un got d’aigua, i situació de divendres al matí, que obres la nevera i només hi queden un parell d’ous, un flam caducat i un pernil dolç d’olor inquietant. Això fa que els tàpers de començament de setmana siguin d’allò més creatius, però que quan arribes a dijous al vespre ja pràcticament no et quedi res pel dinar del dia següent.
Doncs bé, la recepta que avui us proposo va néixer un d’aquests dijous de què us parlo, que l’única cosa aprofitable que vaig trobar al fons de la nevera van ser dos porros oblidats en un estat ja força terminal. No era com per fer-ne un menú de gala, però havia de dinar i tampoc els podia pas llençar, no? Així que vaig entrar al blog de l’Antonella a buscar ajuda amb el meu problema: un tàper pendent de ser omplert en una mà i un parell de porros a l’altra.
Goat Cheese and Leek Pasta
Servings: 4
Prep time: 30 min
You will need:
- 350 g pasta
- 2 leeks
- about 150 g creamy goat cheese (like the one used for the spinach-bacon-goat cheese quiche)
- 60 g butter
- Salt and pepper
The preparation of this recipe is quite similar to the pasta with vegetables and ricotta cheese, but with leeks instead of zucchini and goat cheese instead of ricotta. You’ll see.
Wash, peel and cut the leeks into slices. Cook them in a large pan with butter until they are all golden and soft. Add some salt and pepper to taste and set aside.
Meanwhile, cook your pasta in plenty of water with salt. When the pasta is almost done, place the goat cheese in a bowl and add one ladle-full of pasta water. Beat well until it’s all nice and creamy. Reheat the leeks, drain the pasta and finally add the goat cheese cream. Keep stirring for a couple of minutes and we’re done!
Enjoy!
May the cheese be with you 