Diuen que la memòria és selectiva, que tendim a recordar més unes coses que unes altres, ja siguin positives o negatives. I sempre s’ha dit que hi ha gent amb més memòria visual i gent amb més memòria verbal. Tot això està molt bé, però avui vull reivindicar un altre tipus de memòria, que ningú en parla i es veu que és una de les menys desenvolupades pels éssers humans: la memòria gustativa. He llegit que habitualment representa menys d’un 5% de la memòria d’una persona. Fantàstic, això vol dir que esteu llegint un post escrit per un ésser d’una altra espècie.
En general tinc bona memòria visual i verbal i aquestes coses, però si una cosa se’m queda gravada sempre sempre sempre allà on vaig són els gustos i les olors de les coses. A casa se’n riuen, perquè quan mirem fotos antigues o recordem viatges sempre parlo del menjar d’aquell moment o d’aquell lloc. Vem anar a Londres quan tenia deu anys i gairebé no recordo el que hi vaig veure, però recordo perfectament el fish and chips que em vaig menjar al carrer i un restaurant italià que hi havia a prop de l’hotel i hi feien una salsa de tomàquet boníssima i el roast beef d’un pub petit. D’un viatge a un poblet prop de Nàpols recordo unes flors de carbassó arrebossades i la millor amanida de tomàquet, mozzarella i alfàbrega que he menjat mai, i d’un estiu en una caseta prop dels Alps francesos recordo una crêpe integral de bacon torradet, rodanxes de patata, ceba caramel·litzada, xampinyons laminats i formatge savoià desfet. Deliciosa.
D’això en podem treure dues conclusions: que m’agrada viatjar, molt, i que si mai us voleu casar amb mi deixeu-vos de llocs romàntics i d’escenes de pel·lícula, porteu-me a un bon restaurant i no me n’oblidaré mai.
Doncs bé, la recepta que avui us proposo ve de quan vaig tornar del viatge de final de batxillerat a Grècia. Com era d’esperar, un viatge d’una setmana de 80 estudiants de 17 anys amb ganes de festa i quatre professors a càrrec d’un grup de menors descontrolats a l’altra punta d’Europa va acabar força malament, però gastronòmicament va ser un viatge excel·lent. Tant, que el primer que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser comprar-me un llibre de cuina grega, i ara veureu que va ser una molt bona decisió.
Feta Bites
Servings: about 32 units
Prep time: 45 min
You will need:
- 200 g feta cheese
- 120 g cottage cheese
- 1 Tbsp parsley, chopped
- 2 eggs, beaten
- pepper to taste
- 8 sheets filo dough
- about 100 ml olive oil
Crumble up the feta cheese and place it into a bowl. Beat in the cottage cheese, parsley, pepper and egg until evenly mixed.
Role out the filo dough on a surface and cut it into about 7cm strips. Brush one strip with olive oil and place a teaspoon full of the cheese mixture on one end. Fold over to form a little triangle, then keep folding until the strip is completely folded. Yes, I know, lots of folding. It should be something like that:
Repeat the process with the remaining filo strips.
Place all the triangles on a baking sheet lined with baking paper and bake (again, lots of baking. Today it’s baking and folding day, I guess) at 190ºC for about 15 min or until golden brown. Optionally, for an extra crispiness brush each triangle with a little more olive oil (before baking them, of course).
Enjoy!